Trobada amb Anna Ballbona. No soc aquí; 5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2020

Conforme a las medidas necesarias para garantizar la seguridad de todos será imprescindible reservar plaza para asistir al encuentro, y cada asiento estará asignado. 

Si quieres asistir, puedes hacerlo adquiriendo el Bono-libro en la parte inferior de este evento. Se te descontará el importe del Bono-libro en la compra del libro presentado, o de cualquier otro de Anagrama, durante el día el evento. 

Anna Ballbona, guanyadora del 5è Premi Llibres Anagrama, presenta No soc aquí. L’escriptora parlarà amb l’escriptor Joan Benesiu.

Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.

La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.

Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar.

Anna Ballbona (Montmeló, 1980) és escriptora i periodista. Aquesta és la seva segona novel·la, per a la qual va rebre una beca d’escriptura Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona. La primera va ser Joyce i les gallines (finalista del Premi Llibres Anagrama 2016), traduïda al castellà i properament a l’alemany. La Vanguardia la va considerar una de les millors novel·les en català del 2016. També ha publicat els poemaris Conill de gàbia (LaBreu, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller 2008). Ha estat inclosa en diverses antologies, com ara Mig segle de poesia catalana. Del maig de 1968 al 2018 (Proa), Women Writers in Catalan (Raig Verd), 40 poetes de menys de 40 anys (portal Lletra de la UOC), Generació (H)original (LaBreu) i Quàntiques: 10 poetes joves amb diferencial femení (Publicacions de la UAB). Va ser seleccionada per fer una estada a la residència d’escriptors Ledig House, dels Estats Units, i a la de creació i investigació Faber d’Olot. Com a periodista, escriu amb regularitat al diari Ara, les revistes El Temps i Serra d’Or, i més ocasionalment a les revistes L’Avenç, Barcelona Metròpolis i Revista de Catalunya i el magazine digital Ctxt. És col·laboradora del programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i del programa d’actualitat El Balcó de SER Catalunya. Abans havia treballat als diaris El Punt Avui i EL 9 NOU del Vallès Oriental. El 20 de gener de 2020 ha guanyat del 5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la per No soc aquí.